“Book Descriptions: Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i va començar a enviar les seves cròniques d’Oceania cap a Espanya. Va ser a finals de la dècada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada. Viatjava perquè buscava i perquè fugia alhora. Des que era una nena, llegia d’amagat a la biblioteca del seu avi: amb el poble no en tenia prou. Escapava d’una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes per convertirla en una senyoreta com cal. La violoncellista no tenia cap interès a entregar les seves mans als fils i a les agulles. Va preferir utilitzar-les per tocar jazz i escriure relats que transportaven els lectors a paradisos oceànics mitjançant descripcions tan evocadores i eixordadores com aquesta: «El verd de la vegetació semblava acabat de pintar, encara mullat i brillant de vernís».
Mar Abad, periodista, escriptora i fundadora de Yorokobu” DRIVE
Read Ebook 
